Bacillus anthracis

Bacillus anthracis

ñ          Nom: Bacillus anthracis. Els noms comuns són "àntrax" o "bactèria de l’àntrax"

ñ          Classificació:

Imatge 1: Bacillus anthracis

-      Regne: bactèria

-      Fílum: firmicutes

-      Classe: bacilli

-      Ordre: bacillales

-      Família: bacillaceae

-      Gènere: bacillus                                                    

-      Espècie: B. Anthracis 

 ñ          Característiques morfològiques: Bacillus anthracis és una bactèria gram-positiva, la prova de la catalasa és positiva i forma espores. Normalment té una amplada entre 1 - 1.2μm i entre 3 - 5μm

de longitud. En medi líquid trobem cadenes llargues però tot i així poden haver-hi cèl·lules individuals o en cadenes curtes. La forma que tenen és plana o lleugerament convexa amb vores irregulars que tenen protuberàncies en forma de coma. Les colònies tenen una aparença de vidre esmerilat. 

El genoma de Bacillus anthracis conté el gen de la flagel·lina, però quatre proteïnes essencials contenen mutacions puntuals i desplaçaments en el marc. Per tant, els flagels són no funcionals i l'organisme no té motilitat. 

ñ          Característiques metabòliques: Es pot cultivar en condicions aeròbiques o anaeròbiques (anaeròbic facultatiu) en medis amb els nutrients essencials, incloent les fonts de carboni i nitrogen. Quan les cèl·lules vegetatives estan limitades de certs nutrients es formen les endòspores, l’oxigen és necessari per a la formació d’aquestes.

Contenen una extensa capa de peptidoglicà , àcids lipoteicoicos i proteïnes de superfície cel·lular cristal·lines (proteïnes de la capa S) . Bacillus anthracis es diferencia d'altres bacteris Gram - positives en que no conté àcids teicoicos i les proteïnes de la capa S no estan glicosilades. Els polisacàrids de la paret fan la funció cel·lular ancorant la capa protectora S amb la paret cel·lular. Els polisacàrids de la paret cel·lular es componen de galactosa (Gal) , N - acetilglucosamina (Glc - NAC) , i N - acetylmannose (ManNAc) en un 3 : 2: 1.

La càpsula és un polímer d'aminoàcids (D - glutamat), a diferència de la majoria d'altres bacteris que tenen càpsules de polisacàrids. Les cèl·lules excreten la càpsula per permetre protecció i virulència. Tot i així, la càpsula i la capa S són compatibles, poden ser formades de manera independent (sense la presència de l'altra).

  ñ            Característiques ecològiques: Pot viure en sòls de tot el món a temperatures mesofil·les (gran diversitat d’ambients). Bacillus anthracis és un organisme capaç de crear biopelícules, que són resistents a una amplia varietat d’antibiòtics i són la causa principal de moltes malalties. Les propietats d’aquestes biopelicules són essencials per a la supervivència i la patogenicitat. 

ñ          Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

-      Bacillus anthracis causa la malaltia de l’àntrax, una malaltia comuna a la ramaderia i presenta una complexa interacció entre l’hoste i el paràsit. Les partícules que són infeccioses són les endòspores les quals la càpsula que les rodeja permet resistir a la fagocitosis per les cèl·lules blanques. 

-      La transmissió pot ser per inhalació, ingestió o bé contacte directe amb la pell. Àntrax no és contagiós. En els humans és molt poc comú, només quan estan en contacte amb els animals (carn, ossos, pells..) poden ser infectats.

-      Al 2001 hi va haver una plaga en els Estats Units.

-      La toxina de Bacillus Anthracis s’utilitza en la guerra biològica i en el bioterrorisme. Durant el segle 20, va ser utilitzada com una arma en molts països. Per infectar a les persones es necessiten un gran numero d’espores. La forma més eficaç per fer de l’àntrax una arma, és en pols molt fina.

-      Pot ser dissenyat per ser resistent als antibiòtics tot i que en general solen ser sensibles, incloent a la penicil·lina.

-      Investigacions actuals han proposat un ancestre comú amb els ceps atípics.  

Grup 1_ Cristina Badosa, Júlia Carbó i Judit Fernández