Clostridium perfrigens

DIVERSITAT BACTERIANA

Clostridium perfrigens

Classificació:

     Filum: Firmicutes

Classe: Clostridia

Ordre: Clostridiales

Família: Clostridiaceae

Gènere: Clostridium

Característiques morfològiques:

• És un bacil Gram positiu.
• Té unes dimensions d’ 1µm d’ample i 4 µm de llarg aproximadament.
• És considerat un bacteri esporulat anaerobic estricte.
• No presenta motilitat.

Característiques metabòliques:

Són bacteris quimioorganotròfics anaeròbics que utilitzen el nitrogen com acceptor final d’electrons. Aquesta és la via a partir de la qual poden obtenir més energia. A més, es capaç d’utilitzar diferents compostos orgànics com a font de carboni.

També se’ls considera fermentadors facultatius perquè porten a terme una fermentació butírica generant grans quantitats de diòxid de carboni, el qual és imprescindible per mantenir un ambient anaerobic. Aquest compost també permet reciclar el NADH que s’ha generat en la glicòlisi. .

Característiques ecològiques:

El Clostridium perfrigens té un període de incubació de 12 a 36 hores amb un temperatura òptima de 10ºC i amb un pH de 4.6.

Està àmpliament distribuït en el medi ambient; podem trobar-lo al terra, a les aigües o al menjar. Pel que fa a aquest últim habitat, els aliments, s’ha trobat associat, principalment, a aliments crus, com a resultat de la contaminació de la terra o de la matèria fecal.

No obstant, es troba freqüentment a baixes concentracions a l’intestí dels humans així com en varis animals homeoterms .  

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Es caracteritzen per ser patògens i letals,  ja que tenen la capacitat de generar toxines durant el procés d’esporulació, que poden causar diferents malalties en humans, entre les quals destaquen:  

• Intoxicacions alimentàries: Quan s’ingereix un gran nombre de cèl·lules vegetatives de C.perifrigens que sobreviuen a les condicions àcides de l’estòmag, esporulen a l’intestí. Si aquesta soca és capaç de generar enterotoxines, aquestes són sintetitzades a la cèl·lula vegetativa i llavors són alliberades durant el procés de lisi juntament amb l’espora de l’intestí, causant danys a les partets intestinals. Aquesta malaltia sol associar-se a aliments que han estat cuinats però no s’han servit ni refigerat d’immediat.
• Enteritis necròtica o malaltia de Pig-Bel: aquesta malaltia s’inicia com a resultat de l’ingesta d’un gran nombre de bacteris C.perifrigens productors de B-toxina present en els aliments contaminats.
• Gangrena gasosa: es produeix quan una ferida de la pell es contamina amb espores de C.perifrigens.A mesura que aquest bacteri es mutiplica produeix gasos en els teixits juntament amb toxines que danyen els teixits.

Així mateix, també poden causar malalties de gran importància en la industria ganadera com són la “enterotoxemia del ovino i del caprino” i la “disentería del cordero”.

També cal destacar que C.Perfringens no prolifera en la majoria dels medis aquàtics, de manera que s’utilitza com a indicador molt específic de contaminació fecal de l’aigua. Al ser bacteris anaerobics, ens indiquen si l’aigua  procedeix d’un receptacle amb elevat temps de residència, i per tan, baixa taxa de renovació de l’aigua i poca presència d’oxigen. És a dir, podrem determinar si l’aigua ha estat estancada o no. Així mateix, sabrem si ha estat molt de temps estancada per la presència d’espores; aquestes únicament s’originen quan no hi ha els requeriments imprescindibles perquè el bacteri pugui continuar creixent.