Sphaerotilus natans

Sphaerotilus natans

Nom: Sphaerotilus natans, se l'anomena comunament bacteri de les aigües residuals.

 

Classificació:

 

Fílum: Proteobacteria

Classe: Betaproteobacteria

Ordre: Burkholderiales

Família: Comamonadaceae

Gènere: Sphaerotilus

Característiques morfològiques:

 

Sphaerotilus natans són uns eubacteris amb forma de bacil dividits per septes creixents que formen filaments dins una llarga beina i poden tenir forma corbada o rectilínia. Es disposen en filaments d'entre 100 i 500 micres de longitud i fins a 1,5 µm de diàmetre. La beina els proporciona protecció i funciona com a magatzem de nutrients. Són cèl·lules flagel·lades on els flagels estan entrellaçats i en semblen un de sol: flagels lofòtrics (un feix de flagels en un mateix pol). Aquest consisteix en un llarg filament amb un ganxo curt i un complex basal al cos. La tinció de Gram és negativa. Presenten una falsa ramificació ja que no hi ha flux continu entre dos filaments. L'agrupació és d'estreptobacils. No presenten espores i contenen cossos refringents.

Característiques metabòliques:

Els podem classificar com a organismes quimioorganoheteròtrofs, ja que fan servir matèria orgànica com a font de carboni, d'energia i de poder reductor. És una espècie aeròbica i per tant, l'acceptor final d'electrons és l'oxigen. Degut a la seva capacitat oxidativa poden utilitzar Fe+2 o Mg+2 per cobrir les seves beines d'una capa transparent.

Com a font de carboni poden metabolitzar polisacàrids, sucres, poliols com el manitol i el sorbitol, àcids orgànics, succinat, fumarat, butirat, butanol, glicerol, lactat de sodi, piruvat de sodi, acetat de sodi, etanol i a dosis baixes alguns alcohols. Les dextrines, els polisacàrids, la goma àrab, el midó, la inulina i la cel·lulosa podrien permetre per si sols el creixement de Sphaerotilus natans. Com a font de nitrogen poden utilitzar barreges d'aminoàcids o substàncies nitrogenades complexes com la peptona o l'extracte de carn. No contenen grànuls de sofre.

Característiques ecològiques:

 

Els trobem en corrents d'aigua dolça, sobretot a la tardor, quan cauen les fulles i s'incrementa temporalment la matèria orgànica de l'aigua. Es troben en zones riques en compostos de Fe+2 i Mg+2. Sovint solen ser aigües contaminades per solucions residuals orgàniques. Aquests bacteris poden estar presents a les plantes de tractament d'aigües residuals en fangs activats on el seu creixement en massa suposa un risc per "Bulking”. També els podem trobar on es barregen completament les aigües residuals i la biomassa en el tanc d'aireig.

 

Creixen i es reprodueixen en ambients on la temperatura oscil·la entre 5ºC i 20ºC i el pH està entre 6 i 9, tot i que també els podem trobar en sistemes amb una baixa concentració d'oxigen dissolt, deficiència de nutrients (de fòsfor especialment) i en substrats de fàcil metabolització i solubles. Es reprodueixen per fissió binària, amb la qual alliberen una cèl·lula filla mòbil que formarà el seu propi filament. Durant el seu cicle de vida alternen una fase filamentosa (normalment en condicions favorables) i una fase mòbil (en condicions desfavorables) en la qual formen flagels lofòtrics i surten a l'exterior de la beina deixant-la buida.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

 

El "Bulking" fa referencia a què a les plantes de depuració d'aigües residuals que utilitzen fangs activats i on diversos microorganismes treballen per degradar la matèria orgànica, els bacteris filamentosos poden expandir-se per augmentar la superfície d'obtenció de material soluble per degradar cosa que fa que aquestes espècies aconsegueixin més flotabilitat i disminueixin la capacitat de sedimentació.

Pot acumular-se a les canonades de les plantes residuals i això fa que suposi un gran problema degut a l'obstrucció d'aquestes. També s'acumulen a les aigües residuals i fan que l'aigua sigui putrefacte podent provocar un problema de salut pública i un problema econòmic ja que s’hauria d'invertir diners per purificar aquesta aigua. Es pot controlar temporalment el creixement per cloració dels filaments.

 

Té la capacitat de reduir eficientment i econòmicament el Cr (VI) a Cr (III) utilitzant glucosa com a font d'energia en condicions estacionàries del creixement tot i que les condicions de creixement no han estat avaluades. Aquest tipus de crom està present a les aigües residuals procedents principalment d'indústries que treballen amb crom i la seva toxicitat pot afectar a totes les formes de vida.

Autores: Samira Arrahaoui, Elisenda Delmenico, Ana Rosa Fleitas i Laia Soler.