Leuconostoc spp.

Grup 6. Melissa Barnuevo, Silvia Cobelo, Marc Danti, Gerard Ferrer

Leuconostoc spp.

Nom científic: Leuconostoc spp.

Classificació:

•  Fílum: Firmicutes
•  Classe: Bacilli
• Ordre: Lactobacillales
• Família: Leuconostocaceae
• Gènere: Leuconostoc

Característiques morfològiques:

• Forma: coc-bacils o coccoides ovoides.
• Mida: és de 0,5-0,7µm per 0,7-1,2µm.
• Són grampositius, catalasa negatius i oxidasa negatius.
• No tenen mobilitat ni pigmentació.
• Colònies: petites de <1mm de diàmetre, que poden ser viscoses o llises i d’un color gris-blanc.
• No formen espores. (Referències 3,4 i 5)

Característiques metabòliques:

Leuconostoc spp. són heterofermentadors (forma part del grup de bacteris de l'àcid làctic), ja que poden fermentar sucres diversos (pentoses, hexoses i disacàrids), àcids orgànics (citrat i maltat) i aminoàcids. Alguns dels seus productes són el lactat, l’etanol, l’acetat i el CO_2. (Referències 1,2).
Són així fermentadors estrictes (no tenen cadena respiratòria per falta d’un sistema de citocroms) i el principal producte fermentatiu és el lactat. Tot i això, són aerotolerants. (Referència 5)

Són quimioorganoheteròtrofs: la font d’energia és química i la matèria orgànica és la font de poder reductor i de carboni. Es dóna reciclatge de NADH, per tant no hi ha un acceptor extern d’electrons. (Referència 3)

Aquests microorganismes tenen un creixement i capacitat biosintètica limitada; requereixen d’un medi ric en vitamines, purines, pirimidines i aminoàcids per créixer.

Característiques ecològiques:

Leuconostoc spp. es troba a la naturalesa i és una part abundant de la microflora dels camps de cultiu. La seva proliferació depèn de la presència de carbohidrats fermentables, per aquesta raó són molt útils a la indústria alimentària. Per això, l’hàbitat més comú d’aquests bacteris són diferents tipus d’aliments processats (licors de sucre i menjars fermentats, com olives, vi, formatge o productes làctics varis), ja sigui com a contaminant o  cultiu iniciador.

El rang de temperatures òptimes pel seu creixement oscil·la entre els 18 i el 25ºC, tot i que hi ha alguna excepció com L.carnosum (la seva temperatura òptima de creixement és de 2ºC). Són bacteris que tenen una gran tolerància als medis àcids, que viuen a pHs entre 4,8 i 9,6.

Degut a la poca capacitat per sintetitzar determinats nutrients cal que el medi on creixi sigui molt ric.

(Referència 5)

Altres característiques:

•               En general, no són considerats patògens de plantes i animals. Malgrat això, Leuconostoc citreum i Leuconostoc pseudomesenteroides han estat aïllats de fonts humanes; des de llavors són considerats patògens oportunistes de molt baixa freqüència i afecten només a pacients immunodepressius. La infecció s’associa a l’ús de dispositius intravasculars o també a través de la pell o el tracte gastrointestinal. Se l’associa a la meningitis, osteomelitis, infeccions del torrent sanguini o de les vies urinàries. (Referència 6).

•               Es caracteritza per ser resistent a la vancomicina (antibiòtic), a diferencia d’altres grampositius (Referències 3 i 4).

•               En planes, destacar que hi ha espècies que formen dextrà en la canya de sucre i la remolatxa sucrera, i això provoca el seu deteriorament (Referència 3).

•               En l’àmbit mèdic s'utilitzen per la producció de dextrà, que s'utilitza en nombroses aplicacions mèdiques tals com criopreservació, estabilització de proteïnes o formació de complexes ferrosos per el tractament d'anèmies.

•               A més, Leuconstoc carnosum produeix bacteriocines, i aquests s'utilitzen per inhibir Listeria monosytogenes en productes lactis i carnis. (Referència 5)

•               La seva principal aplicació és la producció d’aliments fermentats (com ara el "choucroute", un preparat amb base de col fermentada); per tant, són molt importants en la industria alimentària. (Referència 5)

Bibliografia:

1. Cogan, T., Jordan, K. (1993). Metabolism of Leuconostoc bacteria. Recuperat des de http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0022030294772131 
2. Department of Microbiology, Netherlands Institute for Dairy Research (NIZO), Ede, The Netherlands. (1991). Citrat Fermentation by Lactococcus and Leuconostoc spp. Applied and Environmental Microbiology, 57 (12), 1. Recuperat des de http://aem.asm.org/content/57/12/3535.short
3. Hardy Diagnostics (1998). Leuconostoc. Recuperat des dehttps://catalog.hardydiagnostics.com/cp_prod/Content/hugo/Leuconostoc.htm
4. Kulwichit, W., Nilgate, S., Chatsuwan, T., Krajiw, S., Unhausta, C., Chongthaleong, A. (2007). Accuracies of Leuconostoc phenotypic identification: a comparison of API systems and conventional phenotypic assays. BMC Infectious Diseases. Recuperat des de http://www.biomedcentral.com/1471-2334/7/69
5. MicrobeWiki (2010). Leuconostoc. Recuperat des de https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Leuconostoc
6. Prescilla, A. (2012). Leuconostoc. Recuperat des dehttp://www.buenastareas.com/ensayos/Leuconostoc/4901921.html