Rickettsia spp.

Nom: Rickettsia spp.

Classificació

• Fílum: Proteobacteri
• Classe: Proteobacteri alfa
• Ordre: Rickettsiales
• Família: Rickettsiaceae
• Gènere: Rickettsia
• Espècies: Rickettsia felis, Rickettsia typhi, Rickettsia conorii...

Característiques morfològiques

• Morfologia: Cocs, bacils o filaments (poc definides i variables)
• Agrupació: Coc-bacil
• Gram: Gramnegatius
• Mida: Pot presentar forma de coc (0,1µm de diàmetre, molt petits), bacil (1-4 µm de llargada)  o filaments (10 µm de llargada)
• Mobilitat (tipus de flagelació): No presenten flagels

Característiques metabòliques

Són paràsits intracel·lulars obligats, amb un sistema energètic propi encara que insuficient i sensibles a diversos antibiòtics. Utilitzen l'activitat metabòlica de la cèl·lula i es multipliquen en el citoplasma, fins que provoquen la lisis de les cèl·lules.

En solucions salines diluïdes, les rickettsies aïllades són inestables perdent activitat metabòlica i infectivitat per cèl·lules animals, però si el medi és enriquit amb potassi, albúmina sèrica i sacarosa, el microorganisme pot sobreviure algunes hores. Si s'agrega ATP a la solució, els bacteris metabolitzen i consumeixen ATP.

La base del parasitisme obligat d'aquests bacteris és que requereixen un citoplasma enriquit per estabilitzar una membrana cel·lular molt permeable.

Les rickettsies tenen algunes de les capacitats metabòliques dels bacteris però requereixen de l'agregat de factors exògens per expressar aquesta capacitat. La resposta a cofactors exògens implica una permeabilitat inusual de la membrana citoplasmàtica.

Característiques ecològiques

Són bacteris que es multipliquen per fissió binària.

En condicions nutricionals pobres, deixen de dividir-se i creixen en forma filamentosa, però a l'agregar nutrients al medi, aquestes ràpidament es transformen en formes coc i bacil. Immediatament després de la divisió, les Rickettsies inicien moviments intensos a través del citoplasma. Es formen de 6 a 10 cèl·lules filles dins la cèl·lula hoste abans que la destrueixi i les alliberi.

S'inactiven ràpidament a 56ºC i rarament sobreviuen fora de l'hoste, per això necessiten d'un vector, que en el cas d'aquests bacteris serien artròpodes. Es multipliquen en el tracte intestinal d'aquests, i són excretades pels excrements, però ocasionalment arriben a les glàndules salivals dels artròpodes.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques

Es transmeten a humans a través de les picadures dels artròpodes (com paparres, polls, puces). Si l'hoste és un mamífer, els bacteris es troben a l'endoteli dels vasos sanguínis petits, particularment en els del cervell, pell i cor. La hiperplàsia de les cèl·lules epitalials i la formació de coàguls sanguinis localitzats condueixen a l'obstrucció del flux sanguini, amb escapament d'hematies al teixit circundant. Les cèl·lules inflamatories s'acumulen al voltant dels segments afectats dels vasos sanguínis, que provoquen pèrdua del coneixement i "shock" terminal. La mort és atribuida al dany de les cèl·lules endotelials, resultant en pèrdua de plasma, disminució del volum sangúini i "shock".

Les enfermetats rickettsials de l'home estan relacionades amb el tipus de vector:

Agent	Vector	Reservori	Transmisió	Patologia
R. rickettsii	Paparres	Rosegadors, gossos, guineus	Picadura d'artròpode	Febre tacada
R. prowazekii	Polls	Home	Excrements d'artròpode	Tifus epidèmic
R. typhi	Puces	Rosegadors	Excrements d'artròpode	Tifus endèmic
E. chaffeensis	Paparres	Animals salvatges	Picadura d'artròpode	Erlichiosis
C. burnetii	Paparres (només en animals)	Animals salvatges i domèstics	Inhalació de pols contaminada	Febre Q

Taula 1. Enfermetats provocades per rickettsies. http://ecaths1.s3.amazonaws.com/catmicromed/APUNTE%20Rickettsias%20Mycoplasmas%20Chlamydias.pdf