Ralstonia spp.
Nom: Ralstonia spp., dintre del grup de bacteris oxidants de l’hidrogen.
Classificació:
Fílum: Proteobacteri
Classe: Betaproteobacteri
Ordre: Burkholderial
Família: Ralstoniaceae
Gènere: Ralstonia
* Dintre el gènere Ralstonia hi ha una classificació entre dos subllinatges: R. Eutropha i R. Picketti.
Característiques morfològiques:
Presenten morfologia de bacil, recte o corba. Es tracta de bacteris gramnegatius no formadors d’espores. La mida varia entre 1,5-4 μm de llarg i 0,5-1 μm d’ample. Presenten flagels, per tant són bacteris mòbils. El subllinatge eutropha es caracteritza per la flagelació peritrica, mentre que picketti té un o més flagels polars. No presenten cap pigmentació.
Característiques metabòliques:
Són organismes quimiolitotròfics facultatius, és a dir, quan cal poden utilitzar compostos orgànics, com l’arginina, com a font d’energia. Són respiradors, mai fermentadors, aerobis o anaerobis, ja que alguns poden utilitzar el nitrat com a acceptor d’electrons. Les seves fonts de poder reductor(donadors d’electrons) són H2 i CO.
Les seves fonts de C són compostos de baix pes molecular com glúcids, aminoàcids, àcids grassos, alcohols. La catàlisi de la glucosa la fan mitjançant la via Entner-Doudoroff. Solen ser oxidasa i catalasa positius.
Característiques ecològiques:
Són bacteris que es troben en l’ambient, sobretot al sòl i en medis aquàtics. Tot i així, també poden viuen en la superfícies d’animals i plantes.
L’ambient òptim de proliferació per aquests bacteris és l’aigua. Els rangs òptims pel seu creixement són el pH neutre i una temperatura entre 15ºC i 35ºC. Es troben adaptats a sobreviure a molts tipus d’aigües per tant, no els calen uns requeriments nutricionals molt específics.
Poden parasitar humans si aquests es troben exposats a aigües contaminades.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Aquest gènere deriva de bacteris que han deixat de ser fotosintètics degut al procés evolutiu i això ha fet que canviïn d’hàbitat. Per destacar una especificitat genètica important, cal dir que presenten certs operons induïbles per adaptar-se a diferents medis.
Causen infeccions respiratòries i urinàries, la majoria en hospitals, ja que afecten més a persones immunodeprimides. Es coneix que causa infeccions greus, entre elles osteomielitis i meningitis.
Dintre aquest gènere, les espècies amb rellevant importància patògena són pickettii, que trobem en l’orina, sang i el líquid cefaloraquidi, així com insidiosa i mannitololytica. Tot i així es considera un gènere de poca capacitat patògena.
Autores: Samira Arrahaoui, Elisenda Delmenico, Ana Rosa Fleitas i Laia Soler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada