Shigella spp.

Nom científic: Shigella spp. Comunament s’anomena aquest gènere amb el nom de Shiga.

El gènere Shigella té diverses espècies dividides en quatre subgrups: Shigella boydii (C), Shigella disenteriae (A) , Shigella flexneri (B) i Shigella sonnei (D).

Il·lustració 1: Bacteris Shigella spp.
Font: http://www.urgentcarefl.com/shigella-
newest-drug-resistant-bug-america/

Classificació:

• Domini: Bacteris
• Fílum: Proteobacteri
• Classe: Gammaproteobacteri
• Ordre: Enterobacterials
• Família: Enterobacteriaceae
• Gènere: Shigella

Característiques morfològiques.

Tenen forma aplatada, són bacils curts, sense agrupació. Són gram negatius, immòbils (no tenen flagels) i no formen espores. No presenten càpsula i el seu DNA és molt sembrant al de Escherichia coli, de manera que estan molt relacionats. Algunes soques consten de fímbries. Tenen una mida de 0.7 µm x 3 µm

Segons el medi en què es trobin, el seu desenvolupament variarà. En medi nutritiu les colònies seran petites, circulars i translúcides. En medi mínim amb lactosa com a font de carboni no es desenvoluparan.

Característiques metabòliques

Són quimioorganotròfics i fermentatius (du a terme la fermentació acido-mixta. Fermenta sucres com el mannitol i la glucosa, tot i que no pot fermentar la lactosa ni la sacarosa. Produeix àcid fòrmic i acètic (sense produir gasos). Són entèrics (fecals) i anaerobis facultatius, de manera que poden dur a terme la respiració quan hi ha oxigen al medi. No poden forma part del grup dels coliformes.

Són incapaces de fermentar lactosa, tot i que la soca Shigella sonnei té la capacitat de fermentar lactosa quan s’incuba prolongadament. Són entèrics (fecals) anaerobis facultatius i fan la fermentació acido-mixta. No formen part del grup de coliformes ja que en general no poden fermentar la lactosa.

Tenen capacitat de reduir nitrats a nitrits. No formen H2S.

Els resultats de les proves INViC són: indol negatius, Roig-metil positius i Voges-Proskauer i citrat negatius. 

A més són oxidasa negatius i la major part de les soques són catalasa positives.

Majoritàriament contenen un plasmidi de virulència, que conté els gens que codifiquen per les proteïnes que seran indispensables per l’adhesió a les cèl·lules HeLa. A més el plasmidi és fonamental per la disseminació intercel·lular del bacteri i per la secreció de diversos factors de virulència. El plasmidi serà molt important per a la patogenicitat del bacteri.

Característiques ecològiques:

Les diverses espècies de Shigella només s’han trobat en humans, a l’intestí gros (més específicament al colon i al recte). Són patògens humans estrictes.

La seva temperatura de creixement òptima és 37ºC i el pH òptim és de 7,4. Pot créixer amb temperatures d’entre 10-40ºC. Es desenvolupen en 24h.

Els bacteris intestinals produeixen acidesa, fet que provocarà la mort ràpida de Shiga a la femta.

Els medis secs són negatius per a aquest gènere ja que hi moren ràpidament. En medis humits o molls com ara aigua o aliments hi resideixen viables durant diversos dies.

També són sensibles a la presència de sals biliars i molts desinfectants.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Cada subgrup esmentat a l’inici conté diversos serotips.

Són els responsables de la shigelois o disenteria bacil·lar o una simple diarrea.

La shigelosis és una malaltia gastrointestinal amb període d’incubació curt ( 1-5 dies) que s’estén ràpidament en comunitats on les condicions sanitàries i la higiene personal són deficients. Pot donar-se una infecció sense símptomes o una diarrea lleu fins a diarrees sangonoses, febre, vòmits, aparició de pus (disenteria bacil·lar). Amb pocs bacteris (10-100) és suficient per causar la malaltia. Es pot transmetre per via oral, contacte directe (dits, mans...), etc. És una infecció altament contagiosa.

És una malaltia autolimitada i normalment es cura amb pocs dies. Si es complica, però, pot durar de 1-4 setmanes, provocant deshidratació greu i trastorns en l’equilibri àcid-base fins al punt de poder ser letal. Les complicacions no són freqüents, però els més susceptibles a patir-les són els nens o els avis.

Els més afectats per aquest tipus de malaltia són els infants (sobretot en el rang d’edat de 0-5 anys).  

Només es tracta la malaltia quan és moderada-greu. Els antibiòtics es trien segons proves de sensibilitat in-vitro i l’estat del sistema immunològic. Els agents antiperistàltics estan contraindicats. No existeixen vacunes anti-shigelosis autoritzades.

Bibliografia:

1. Parija, Subhash Chandra. Textbook of Microbiology and Immunology (1st ed.). Haryana, India: Elsevier, 2009.
2. Molina, J., i Uribarren, T. (2015). Infecciones por Shigella spp. Recuperat de: http://www.facmed.unam.mx/deptos/microbiologia/bacteriologia/shigella.html
3. Silva, M. (2007). Shigella spp. Recuperat de: http://bacteria-shigella.blogspot.com.es/

Autors:

Núria Castelló

Alejandro Llorente

Meritxell Romans