Neisseria spp.
Nom: Neisseria spp.
Classificació
Fílum:
Proteobacteria
Classe: Beta
Proteobacteria
Ordre:
Neisseriales
Família:
Neisseriaceae
Gènere:
Neisseria
Característiques morfològiques
Neisseria és un gènere de bacteris que pertanyen als
proteobacteris beta, un gran grup de bacteris gramnegatius. Són bacteris
immòbils, ja que no tenen flagels, i s'agrupen formant diplococs; és a dir,
tenen una morfologia de coc i creixen sempre en parelles. La mida mitjana és de
1µm de diàmetre, ja que el seu tamany oscil·la entre els 0.8 i 1.5µm. Només hi
ha una espècie, la N. meningitidis,
que presenta càpsula de polisacàrids.
Característiques metabòliques
Les Neisseria són bacteris aerobis estrictes,
són oxidasa positius i tenen un metabolisme oxidatiu; de manera que l'acceptor
d'electrons que utilitzen és l'oxigen, tot i que alguna espècie pot ser
anaeròbica. La font de carboni varia entre espècies; per exemple, l'espècie N. gonorrhoeae utilitza la glucosa,
l'espècie N. meningitidis utilitza la
glucosa i la maltosa i l'espècie N.
lactamica utilitza les dues anteriors i també la lactosa.
Característiques ecològiques
No són presents
en animals o plantes, ja que només infecten als els humans. Tot i que hi ha
diverses espècies de Neisseria que es
poden trobar en medis aquàtics d'arreu del món.
La seva
temperatura òptima és de 35-37°C, l'equivalent a la temperatura corporal. Són
sensibles als agents fisicoquímics com ara les altres temperatures, la
dessecació, els metalls pesats i els canvis de pH.
Les espècies
patògenes creixen només en medis de cultiu enriquits i en agar xocolata.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques
La majoria de
les espècies formen part de la flora intestinal o de les mucoses dels mamífers
sense ser patògenes; però algunes espècies si que ho són. Dos exemples són: la N. meningitis, que colonitza el tracte
respiratori superior provocant meningitis, o
N. gonorrhoeae, que colonitza el tracte genito-urinari causant la gonorrea
o blenorragia. Es poden transmetre a través de la femta, per expulsió de saliva
de les vies respiratòries o, en el cas de la N. gonorrhoear, per contacte sexual. També per contacte amb secrecions vaginals durant el part.
La infecció
d'aquests bacteris es pot tractar amb antibiòtics i agents desinfectants, ja
que la Neisseria és sensible a la
penicil·lina, a la estreptomicina i a diferents desinfectants, com ara a
l'etanol 70% o al iode; tot i que cada any es troben noves soques resistents.
BIBLIOGRAFIA:
- MicrobeWiki (2016). Neisseria. Recuperat de: https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Neisseria
- Género Neisseria. Universidad Nacional del Nordeste. Facultad de Medicina. Microbiología e immunología. Recuperat de: http://ecaths1.s3.amazonaws.com/catmicromed/7256604.pdf
- Abarca K, García P, Vial P. Microbiología Clínica. Santiago: Universidad Católica de Chile, 2001. Pàgs. 119-120.
Autors: Laura Feliu
Paradeda, Bernat Mazó Oliver, Aleix Palahí Torres
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada