dilluns, 2 de maig del 2016

Halomonas spp.

Halomonas spp.

Nom: Halomonas spp.

Classificació:

  • Fílum: Proteobacteria
  • Classe: Gammaproteobacteria
  • Ordre: Oceanospirillales
  • Família: Halomonadaceae
  • Gènere: Halomonas

Característiques morfològiques:

  • Morfologia: bacils.
  • Gram: gram-negatius.
  • Mida: 1,6-1,9 µm de llargada, 0,6-0,8 µm d’amplada.
  • Motilitat: 4-7 flagels polars o laterals.
  • Aparença de les colònies: circulars, de color groc pàl·lid, llises.
  • Espores: No

Característiques metabòliques:
  • Quimioorganoheterotrofs: Font d’energia química. Matèria orgànica com a font de poder reductor, carbohidrats i aminoàcids com a font de carboni, sulfat d’amoni com a font de nitrogen.
  • Respiració: aeròbia (oxigen com a acceptor final d’electrons). En absència d’oxigen, fan respiració anaeròbia utilitzant nitrat com a acceptor d’electrons. També s’ha observat certa capacitat per fermentar la glucosa en absència de nitrat.


Característiques ecològiques:
  • Rangs de creixement:  creixen en concentracions de NaCl de 2-30% pes-volum (g/L). Tot i així, algunes espècies s’han identificat en ambients menys salins. La mitjana dels oceans és del 3,5%. Poden viure en temperatures entre 10 i 45 ºC, essent ideal l’interval 25-30ºC. Poden créixer en pH entre 5-10, essent òptim entre 7 i 8.
  • Habita ambients aquàtics: oceans i mars, algunes zones parcialment submergides (zona intermareal, roques superficials). També presents en zones d’extrema salinitat, com les salines i el mar Mort. Algunes espècies (H. titanicae) viuen a grans profunditats.


Aplicacions:
Tenen cert interès biotecnològic, degut a la producció de compostos extracel·lulars com polisacàrids i enzims. Els primers formen biofilms, que tenen propietats viscositzants, estabilitzants i gelificants. Els segons, principalment lipases i proteases, es mantenen estables en un ampli rang de condicions de salinitat, fet que les fa útils per certs processos industrials. 
Aquests microorganismes també produeixen soluts compatibles que els proporciona la capacitat d’estabilitzar i protegir enzims, a més de diverses aplicacions tant en la indústria cosmètica com en la dermofarmàcia, agricultura i medicina.
H. titanicae, per la seva banda, va ser descobert  el 2010 a la coberta del Titanic, i col·labora en la desintegració de les parts metàl·liques del transatlàntic. És capaç de fragmentar l’acer i utilitzar el ferro per a l’obtenció d’electrons. Pot representar un problema per a plataformes d’extracció petrolífera pel possible deteriorament de les estructures de sosteniment, però podria ser útil en processos de bioremediació.


BIBLIOGRAFIA:
  1. MicrobeWiki. (2010). Halomonas. Recuperat de: https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Halomonas
  2. Vreeland, R. et al. (1980). Halomonas elongata, a New Genus and Species of Extremely Salt-Tolerant Bacteria. Recuperat de: http://ijs.microbiologyresearch.org/content/journal/ijsem/10.1099/00207713-30-2-485
  3. Sánchez-Porro, C. et al. (2010). Halomonas titanicae sp. Nov., a halofilic bacterium isolated from the RMS Titanic. Recuperat de: http://ijs.microbiologyresearch.org/content/journal/ijsem/10.1099/ijs.0.020628-0



Autors: Laura Feliu Paradeda, Bernat Mazó Oliver, Aleix Palahí Torres

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada