DIVERSITAT BACTERIANA
Streptococcus spp.
Classificació:
Filum: Firmicutes
Classe: Bacilli
Ordre: Lactobacillales
Família: Streptococcaceae
Gènere: Streptococcus
Característiques morfològiques:
- Són bacteris Gram-positius que poden creixer en parells (diplococs) o cadenes de longitud variable (estreptococs).
- Els més comuns presenten un diàmetre entre 0.6 i 1µm.
- No formen espores.
- No tenen motilitat.
- Són oxidasa negatius
- Són catalasa negatius, no formen O2 a partir d’H2O2
- Els grups B i D presenten pigmentació.
- Presenten capacitat hemolítica
- Algunes espècies formen càpsula
Característiques metabòliques:
Pertanyen als bacteris de l’àcid làctic; la majoria de les espècies són anaerobis facultives, de manera que poden dur a terme la respiració en presència d’oxigen, i la fermentació, concretament l’homeolàctica, en absència d’aquest. Aquests bacteris destaquen per presentar requeriments vitamínics complexes.
No obstant, existeixen algunes espècies anaerobies obligades, que utilitzen el diòxid de carboni com a últim acceptor d’electrons.
Característiques ecològiques:
Al ser cocs Gram positiu, són parcialment resistents a un baix potencial hídric i toleren bastant bé la dessecació i les altes concentracions de sal. La capacitat per créixer a les altes concentracions de sal proporciona un mètode selectiu per aïllar-los.
Les condicions òptimes per replicar-se són entre 30°C i 37°C i en una atmosfera entre que contingui entre un 5% i 20% de dióxid de carboni.
Tenen un periode de incubació de 8 a 22 hores on la seva temperatura òptima és 37ºC i amb un pH de 7.
El génere Streptococcus inclou espècies amb habitats i activitats molt diferents. Alguns bacteris són patògens pels humans i animals. D’altres, en canvi, juguen un paper important en la generació de productes fermentats. Aquesta distinció és la que ha permès separar aquest gènere en dos grups d’espècies:
Taula 1-Característiques diferencials dels dos grups del gènere Streptococcus. La columna que presenta el tipus d’hemòlisi en agar sang, fa referència a l’halo que produeixen cadascuna de les espècies quan es sembren en aquest medi.
Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:
Els Streptococcus es divideixen en grups immunològics per la presència d’antígens específics de tipus carbohidrats (antígens amb substàncies que indueixen la resposta immune). Aquests grups antigènics (o grups Lancefield) estan designats per les lletres, de la A fins la O.
Els aliments que tenen més risc a trobar-se contaminats per aquest bacteri són la llet, els ous, l’aminada de patata o d’ou, la natilla...etc. En la majoria dels casos es produeix perquè els aliments han estat durant unes hores a temperatura ambient facilitant el pas d’aquests bacteris a l’aliment. Això succeeix quan ens trobem en ambients amb poca hígiene o quan la llet no ha estat pasteuritzada.
Pel que fa l’àmbit clínic, aquest bacteri no sol provocar malalties molt greus sinó que tendeix a produir amigdalitis, febre alta, mal de cap, nàusees o vòmit i, sobretot, malastar i erupcions. La dosis d’aquest microorganisme que provoca tots aquest símptomes és relativament baixa perquè amb menys de 1000 organismes ja es considera intoxicació. El temps d’aparició dels símptomes es troba entre 1 i 3 dies després de la ingesta.
Streptococcus Pyogenes és una classe d’aquest bacteri que provoca malalties greus a la pell com ara la escarlatina, pidoerma, erisipela, cel·lulitis, fascitis necrotitzant i faringitis d’entre altres que acaben causant erupcions i agressions a la pell de la persona que ho pateix.
També pot causar malalties com ara la febre reumàtica que es caracteritza per alteracions inflamatòries que afecten al cor, articulacions, vasos sanguinis i teixits subcutànis. S’ha vist també que Streptococcus agalactiae intervé en infeccions urinàries en els humans.
