Clostridium botulinum

Nom:  científic-->Clostridium botulinum  comú--> botulisme

Classificació:

-          Filum--> Firmicutes

-          Classe--> Clostridia

-          Ordre--> Clostridiales

-          Família--> Clostridiaceae

-          Gènere--> Clostridium

Característiques morfològiques:

-          Són bacils gram positius amb flagels perítrics.

-          Disposat individualment, en parelles o en cadenes

-          No té càpsula.

-          Té una amplada de 0,6 i de 3 a 7 de llargada

-          Formen endòspores ovalades.

Característiques metabòliques:

-          Són proteolítics i lipolítics.

-          Són aerobis estrictes.

-          Fermentació butírica.

-          La seva font de carboni és la glucosa.

-          Font poder reductor NADH

-          Producte final: Àcid butíric + CO₂

-          Fa reacció de Stickland--> Fermentació de dos aminoàcids

Característiques ecològiques:

-          Són anaerobis, la temperatura òptima de creixement són 37º i el pH entre 7 i 7,4.         

-          Les seves espores són molt difícils d’eliminar, i es troben en interior d’animals, sobretot de granja, com vaques i gallines, també productes alimentaris procedents d’animals com aliments fumats, o aliments crus, en els quals es pot desenvolupar i interior de productes en conserva que no han estat desinfectats  i esterilitzats correctament (ja siguin d’origen animal com vegetal).

-          Són marins i terrestres

-          Es troben arreu del món

Altres característiques:

-          Usos: és usat en la preparació del botox, usat selectivament per paralitzar els músculs i per alleugerir temporalment les arrugues. També té altres usos mèdics, com tracte el dolor facial agut causat per neuràlgia del trigemin.

-          Clostridium botulinum és un microorganisme patogen, el qual forma unes espores capaces de sobreviure a quasi totes les condicions ambientals, fet que el fa molt patogen.

Aquestes espores provoquen molts problemes a l’industria alimentaria, ja que són termoresistents i poden sobreviure a períodes de calor intens de varies hores.

-          Però, quina malaltia provoca aquet microorganisme?

Clostridium botulinum conté 7 tipus de toxines (de la A a la G).

Els tipus A,B,E i F poden causar malalties als éssers humans.

La malaltia que provoca es diu botulisme, i consisteix en que un individu consumeix el bacteri i/o la seva toxina amb l’aliment (l’acció patògena l’exerceix la toxina). Aquesta toxina entra inactiva a l’organisme i necessita l’acció de la proteasa endògena per activar-se.  Llavors a través de la circulació sanguínia arriben a les terminacions neuromusculars on bloquegen l’alliberació de Acetilcolina, la qual cosa impedeix la contracció dels músculs i produeix una paràlisi flàccida, es a dir, una paràlisi en la que els músculs no estan en contracció, sinó relaxats.

El botulisme, es una malaltia que pot produir la mort de l’individu sinó és ates amb rapidesa ja que pot provocar insuficiència cardíaca i respiratòria.

-          Com es pot eliminar?

El creixement del bacteri pot der previngut amb un medi àcid, amb una alta concentració de sucres dissolts, alts nivells d’oxigen o poca humitat.

També amb esterilitzacions a altes temperatures i pressions, per eliminar totes les espores.

Shewanella spp.

Nom científic: Shewanella spp., també anomenat Shewy

Classificació:

I·lustració 1.  Bacteris Shewanella spp.
Font:http://genome.jgi-psf.org/she_m/she_m.jpg

• Domini: Bacteris

• Fílum: Proteobacteria

• Classe: Gamma Proteobacteria

• Ordre: Alteromonadales

• Família: Shewanellaceae

• Gènere: Shewanella 

Característiques morfològiques:

Són bacteris gram negatius, amb forma de bacils. Tenen pilis anomenats “nanofils” o “nanocables” que els permeten transferir electrons a un objecte extern.

Tenen un únic  flagel polar, aquest a més de funció motora, també s’ha vist que participa en la creació del biofilm. Presenten una motilitat anomenada “free-swimming”.

Algunes com la S.violacea presenten una aparença violeta, la S.putrefaciens  té una coloració rosa brillant i altres com la S.haliotis tenen una pigmentació taronja rosada. Altres espècies com la S.woodyi presenten una lluminositat característica.

Característiques metabòliques:

Són bactèries anaeròbies facultatives, és a dir, poden viure en condicions amb oxigen o sense, ja que poden tenir metabolisme aerobi o anaerobi. Tot i això la majoria viuen en condicions anaeròbiques  i fan respiració anaeròbica utilitzant cations metàl·lics com acceptors finals en la cadena de transport electrònic, això significa que tenen la capacitat de reduir metalls com el ferro, l’urani o el plutoni. En la S.oneidensis  l’acceptor final d’electrons no està restringit  als metalls, aquesta espècie també pot utilitzar sulfats, nitrats i cromats. A través dels “nanofils” poden subministrar electrons a un objecte exterior. L’espècie S.haliotis utilitza el malat com a font de carboni.

Característiques ecològiques:

Shewanella  forma un ampli grup heterogeni i mundialment distribuïts en la natura. Es troben fonamentalment en ambients marins però també la podem trobar en reservoris aquàtics, reserves energètiques naturals , productes de procedència animal (peix , carn, aus, làctics).  també els podem trobar en qualsevol tipus de sòl, inclús en sòls contaminats com cementiris nuclears.

En aigües marines, principalment es troben a la superfície dels peixos i en provoquen el seu deteriorament (S.baltica), tot i que també n’hi ha que viuen en el sediment marí. Molts d’ells són considerats psicròfils ja que viuen en hàbitats amb temperatures molt baixes.  Per exemple la S.violacea viu a una profunditat de 5.110 m i es considerada extremofil·la, ja que viu en condicions de 8 ºC i 30 MPa.

En la natura creen immenses xarxes elèctricament connectades, anomenades biofilm, que els permeten protegir-se i cooperar metabòlicament. El pellicle és una varietat de biofilm que es forma entre l’aire i el líquid on creix aquesta bactèria. En la S.oneidensis,  la formació del pellicle és força típica, i també està relacionada amb el procés de reducció de metalls pesats.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

S.frigidimarina es caracteritza per la seva habilitat de produir àcid eicosapentaenoic.

S.oneidensis  es caracteritza per la seva capacitat de reduir el manganés.

S.putrefaciens és un dels organismes associats amb l’olor de peix podrit, ja que produeix trimetilamina (d’aquí ve el nom de l’espècie de pútrid).

Icona popular

La Shewanella s’ha convertit en una icona per ensenyar l’electrogènesis microbiana i les cèl·lules de combustibles microbianes. També és la protagonista d’un còmic anomenat “Shewy, la Bactèria elèctrica” a més d’uns kits educacionals que estan a la venta per estudiants i aficionats.

Patologies humanes

L’espècie S.haliotis quan entra en contacte amb humans ja sigui a través del contacte directe amb l’organisme que es troba en l’aigua del mar, o bé per la ingesta de peix cru, causa una infecció severa del teixit tou, d’oïda, abdominal  o del tracte biliar.

Solucions contra la contaminació per residus radioactius i metalls pesats

A causa de la seva capacitat per reduir els metalls pesants en el medi ambient a través dels citocroms presents en la membrana externa, la S.oneidensis ha estat objecte d'investigació de la bioremediació.

S. algae té una gran importància pel Departament d’energia dels EUA degut a la seva habilitat per reduir la gran quantitat de residus radioactius presents en les aigües subterrànies fent-los menys solubles.

C₆H₁₂O₆  + 12 U⁶⁺  + 6H₂O + 24 e^-  → 6 CO₂ + 12 U⁴⁺ + 24 H⁺

Aigua soluble                                           Aigua insoluble

Bibliografia:

1. Digplanet (2015). Shewanella. Recuperat de:http://www.digplanet.com/wiki/Shewanella

2. MicrobeWiki (2011). Shewanella oneidensis. Recuperat de: https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Shewanella_oneidensis#Genome_structure 

3. NCBI (2010).Emerging Infections: Shewanella – A Series of Five Cases. Recuperat de:
   http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3040089/



Autors
Núria Castelló
Alejandro Llorente
Meritxell Romans

Streptococcus spp.

DIVERSITAT BACTERIANA

Streptococcus spp.

Classificació:

Filum: Firmicutes

Classe: Bacilli

Ordre: Lactobacillales

Família: Streptococcaceae

Gènere: Streptococcus

Característiques morfològiques:

• Són bacteris Gram-positius que poden creixer en parells (diplococs) o cadenes de longitud variable (estreptococs).  

• Els més comuns presenten un diàmetre entre 0.6 i 1µm.
• No formen espores.
• No tenen motilitat.
• Són oxidasa negatius
• Són catalasa negatius, no formen O2 a partir d’H2O2
• Els grups B i D presenten pigmentació.
• Presenten capacitat hemolítica
• Algunes espècies formen càpsula

Característiques metabòliques:

Pertanyen als bacteris de l’àcid làctic; la majoria de les espècies són anaerobis facultives, de  manera que poden dur a terme la respiració en presència d’oxigen, i la fermentació, concretament l’homeolàctica, en absència d’aquest. Aquests bacteris destaquen per presentar requeriments vitamínics complexes.

No obstant, existeixen algunes espècies anaerobies obligades, que utilitzen el diòxid de carboni com a últim acceptor d’electrons.

Característiques ecològiques:

Al ser cocs Gram positiu, són parcialment resistents a un baix potencial hídric i toleren bastant bé la dessecació i les altes concentracions de sal. La capacitat per créixer a les altes concentracions de sal proporciona un mètode selectiu per aïllar-los.

Les condicions òptimes per replicar-se són entre 30°C i 37°C i  en una atmosfera entre que contingui entre un  5% i 20% de dióxid de carboni.

Tenen un periode de incubació de 8 a 22 hores on la seva temperatura òptima és 37ºC i amb un pH de 7.

El génere Streptococcus inclou espècies amb habitats i activitats molt diferents. Alguns bacteris són patògens pels humans i animals. D’altres, en canvi, juguen un paper important en la generació de productes fermentats. Aquesta distinció és la que ha permès separar aquest gènere en dos grups d’espècies:

Taula 1-Característiques diferencials dels dos grups del gènere Streptococcus.  La columna que presenta el tipus d’hemòlisi en agar sang, fa referència a l’halo que produeixen cadascuna de les espècies quan es sembren en aquest medi.

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Els Streptococcus es divideixen en grups immunològics per la presència d’antígens específics de tipus carbohidrats (antígens amb substàncies que indueixen la resposta immune). Aquests grups antigènics (o grups Lancefield) estan designats per les lletres, de la A fins la O.

Els aliments que tenen més risc a trobar-se contaminats per aquest bacteri són la llet, els ous, l’aminada de patata o d’ou, la natilla...etc. En la majoria dels casos es produeix perquè els aliments han estat durant unes hores a temperatura ambient facilitant el pas d’aquests bacteris a l’aliment. Això succeeix quan ens trobem en ambients amb poca hígiene o quan la llet no ha estat pasteuritzada.  

Pel que fa l’àmbit clínic, aquest bacteri no sol provocar malalties molt greus sinó que tendeix a  produir amigdalitis, febre alta, mal de cap, nàusees o vòmit i, sobretot, malastar i erupcions.  La dosis d’aquest microorganisme que provoca tots aquest símptomes és relativament baixa perquè amb menys de 1000 organismes ja es considera intoxicació. El temps d’aparició dels símptomes es troba entre 1 i 3 dies després de la ingesta.

Streptococcus Pyogenes és una classe d’aquest bacteri que provoca malalties greus a la pell com ara la escarlatina, pidoerma, erisipela, cel·lulitis, fascitis necrotitzant i faringitis d’entre altres que acaben causant erupcions i agressions a la pell de la persona que ho pateix.

També pot causar malalties com ara la febre reumàtica que es caracteritza per alteracions inflamatòries que afecten al cor, articulacions, vasos sanguinis i teixits subcutànis. S’ha vist també que Streptococcus agalactiae intervé en infeccions urinàries en els humans.

Així, segons els antigens que presenten es poden classificar en 5 grups: - Grup A: Causants de malalties com la faringitis, les amígdales, l'escarlatina, la cel·lulitis, la febre reumàtica i la glomerulonefritis. - Grup B: Causants de malalties com la meningitis neonetal i la corioamnionitis en embarassades. - Grup C: Causants d'infeccions respiratòries (pneumònies i altres). - Grup D: Causants d'infeccions en el tracte urinari o genital i en ferides greus. - Grup E: Causants d'infeccions respiratòries, cel·lulitis i sèpsia.

Clostridium perfrigens

DIVERSITAT BACTERIANA

Clostridium perfrigens

Classificació:

     Filum: Firmicutes

Classe: Clostridia

Ordre: Clostridiales

Família: Clostridiaceae

Gènere: Clostridium

Característiques morfològiques:

• És un bacil Gram positiu.
• Té unes dimensions d’ 1µm d’ample i 4 µm de llarg aproximadament.
• És considerat un bacteri esporulat anaerobic estricte.
• No presenta motilitat.

Característiques metabòliques:

Són bacteris quimioorganotròfics anaeròbics que utilitzen el nitrogen com acceptor final d’electrons. Aquesta és la via a partir de la qual poden obtenir més energia. A més, es capaç d’utilitzar diferents compostos orgànics com a font de carboni.

També se’ls considera fermentadors facultatius perquè porten a terme una fermentació butírica generant grans quantitats de diòxid de carboni, el qual és imprescindible per mantenir un ambient anaerobic. Aquest compost també permet reciclar el NADH que s’ha generat en la glicòlisi. .

Característiques ecològiques:

El Clostridium perfrigens té un període de incubació de 12 a 36 hores amb un temperatura òptima de 10ºC i amb un pH de 4.6.

Està àmpliament distribuït en el medi ambient; podem trobar-lo al terra, a les aigües o al menjar. Pel que fa a aquest últim habitat, els aliments, s’ha trobat associat, principalment, a aliments crus, com a resultat de la contaminació de la terra o de la matèria fecal.

No obstant, es troba freqüentment a baixes concentracions a l’intestí dels humans així com en varis animals homeoterms .  

Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

Es caracteritzen per ser patògens i letals,  ja que tenen la capacitat de generar toxines durant el procés d’esporulació, que poden causar diferents malalties en humans, entre les quals destaquen:  

• Intoxicacions alimentàries: Quan s’ingereix un gran nombre de cèl·lules vegetatives de C.perifrigens que sobreviuen a les condicions àcides de l’estòmag, esporulen a l’intestí. Si aquesta soca és capaç de generar enterotoxines, aquestes són sintetitzades a la cèl·lula vegetativa i llavors són alliberades durant el procés de lisi juntament amb l’espora de l’intestí, causant danys a les partets intestinals. Aquesta malaltia sol associar-se a aliments que han estat cuinats però no s’han servit ni refigerat d’immediat.
• Enteritis necròtica o malaltia de Pig-Bel: aquesta malaltia s’inicia com a resultat de l’ingesta d’un gran nombre de bacteris C.perifrigens productors de B-toxina present en els aliments contaminats.
• Gangrena gasosa: es produeix quan una ferida de la pell es contamina amb espores de C.perifrigens.A mesura que aquest bacteri es mutiplica produeix gasos en els teixits juntament amb toxines que danyen els teixits.

Així mateix, també poden causar malalties de gran importància en la industria ganadera com són la “enterotoxemia del ovino i del caprino” i la “disentería del cordero”.

També cal destacar que C.Perfringens no prolifera en la majoria dels medis aquàtics, de manera que s’utilitza com a indicador molt específic de contaminació fecal de l’aigua. Al ser bacteris anaerobics, ens indiquen si l’aigua  procedeix d’un receptacle amb elevat temps de residència, i per tan, baixa taxa de renovació de l’aigua i poca presència d’oxigen. És a dir, podrem determinar si l’aigua ha estat estancada o no. Així mateix, sabrem si ha estat molt de temps estancada per la presència d’espores; aquestes únicament s’originen quan no hi ha els requeriments imprescindibles perquè el bacteri pugui continuar creixent.

Bacillus anthracis

Bacillus anthracis

ñ          Nom: Bacillus anthracis. Els noms comuns són "àntrax" o "bactèria de l’àntrax"

ñ          Classificació:

Imatge 1: Bacillus anthracis

-      Regne: bactèria

-      Fílum: firmicutes

-      Classe: bacilli

-      Ordre: bacillales

-      Família: bacillaceae

-      Gènere: bacillus                                                    

-      Espècie: B. Anthracis 

 ñ          Característiques morfològiques: Bacillus anthracis és una bactèria gram-positiva, la prova de la catalasa és positiva i forma espores. Normalment té una amplada entre 1 - 1.2μm i entre 3 - 5μm

de longitud. En medi líquid trobem cadenes llargues però tot i així poden haver-hi cèl·lules individuals o en cadenes curtes. La forma que tenen és plana o lleugerament convexa amb vores irregulars que tenen protuberàncies en forma de coma. Les colònies tenen una aparença de vidre esmerilat. 

El genoma de Bacillus anthracis conté el gen de la flagel·lina, però quatre proteïnes essencials contenen mutacions puntuals i desplaçaments en el marc. Per tant, els flagels són no funcionals i l'organisme no té motilitat. 

ñ          Característiques metabòliques: Es pot cultivar en condicions aeròbiques o anaeròbiques (anaeròbic facultatiu) en medis amb els nutrients essencials, incloent les fonts de carboni i nitrogen. Quan les cèl·lules vegetatives estan limitades de certs nutrients es formen les endòspores, l’oxigen és necessari per a la formació d’aquestes.

Contenen una extensa capa de peptidoglicà , àcids lipoteicoicos i proteïnes de superfície cel·lular cristal·lines (proteïnes de la capa S) . Bacillus anthracis es diferencia d'altres bacteris Gram - positives en que no conté àcids teicoicos i les proteïnes de la capa S no estan glicosilades. Els polisacàrids de la paret fan la funció cel·lular ancorant la capa protectora S amb la paret cel·lular. Els polisacàrids de la paret cel·lular es componen de galactosa (Gal) , N - acetilglucosamina (Glc - NAC) , i N - acetylmannose (ManNAc) en un 3 : 2: 1.

La càpsula és un polímer d'aminoàcids (D - glutamat), a diferència de la majoria d'altres bacteris que tenen càpsules de polisacàrids. Les cèl·lules excreten la càpsula per permetre protecció i virulència. Tot i així, la càpsula i la capa S són compatibles, poden ser formades de manera independent (sense la presència de l'altra).

  ñ            Característiques ecològiques: Pot viure en sòls de tot el món a temperatures mesofil·les (gran diversitat d’ambients). Bacillus anthracis és un organisme capaç de crear biopelícules, que són resistents a una amplia varietat d’antibiòtics i són la causa principal de moltes malalties. Les propietats d’aquestes biopelicules són essencials per a la supervivència i la patogenicitat. 

ñ          Altres característiques, aplicacions o problemàtiques:

-      Bacillus anthracis causa la malaltia de l’àntrax, una malaltia comuna a la ramaderia i presenta una complexa interacció entre l’hoste i el paràsit. Les partícules que són infeccioses són les endòspores les quals la càpsula que les rodeja permet resistir a la fagocitosis per les cèl·lules blanques. 

-      La transmissió pot ser per inhalació, ingestió o bé contacte directe amb la pell. Àntrax no és contagiós. En els humans és molt poc comú, només quan estan en contacte amb els animals (carn, ossos, pells..) poden ser infectats.

-      Al 2001 hi va haver una plaga en els Estats Units.

-      La toxina de Bacillus Anthracis s’utilitza en la guerra biològica i en el bioterrorisme. Durant el segle 20, va ser utilitzada com una arma en molts països. Per infectar a les persones es necessiten un gran numero d’espores. La forma més eficaç per fer de l’àntrax una arma, és en pols molt fina.

-      Pot ser dissenyat per ser resistent als antibiòtics tot i que en general solen ser sensibles, incloent a la penicil·lina.

-      Investigacions actuals han proposat un ancestre comú amb els ceps atípics.  

Grup 1_ Cristina Badosa, Júlia Carbó i Judit Fernández

Leuconostoc spp.

Grup 6. Melissa Barnuevo, Silvia Cobelo, Marc Danti, Gerard Ferrer

Leuconostoc spp.

Nom científic: Leuconostoc spp.

Classificació:

•  Fílum: Firmicutes
•  Classe: Bacilli
• Ordre: Lactobacillales
• Família: Leuconostocaceae
• Gènere: Leuconostoc

Característiques morfològiques:

• Forma: coc-bacils o coccoides ovoides.
• Mida: és de 0,5-0,7µm per 0,7-1,2µm.
• Són grampositius, catalasa negatius i oxidasa negatius.
• No tenen mobilitat ni pigmentació.
• Colònies: petites de <1mm de diàmetre, que poden ser viscoses o llises i d’un color gris-blanc.
• No formen espores. (Referències 3,4 i 5)

Característiques metabòliques:

Leuconostoc spp. són heterofermentadors (forma part del grup de bacteris de l'àcid làctic), ja que poden fermentar sucres diversos (pentoses, hexoses i disacàrids), àcids orgànics (citrat i maltat) i aminoàcids. Alguns dels seus productes són el lactat, l’etanol, l’acetat i el CO_2. (Referències 1,2).
Són així fermentadors estrictes (no tenen cadena respiratòria per falta d’un sistema de citocroms) i el principal producte fermentatiu és el lactat. Tot i això, són aerotolerants. (Referència 5)

Són quimioorganoheteròtrofs: la font d’energia és química i la matèria orgànica és la font de poder reductor i de carboni. Es dóna reciclatge de NADH, per tant no hi ha un acceptor extern d’electrons. (Referència 3)

Aquests microorganismes tenen un creixement i capacitat biosintètica limitada; requereixen d’un medi ric en vitamines, purines, pirimidines i aminoàcids per créixer.

Característiques ecològiques:

Leuconostoc spp. es troba a la naturalesa i és una part abundant de la microflora dels camps de cultiu. La seva proliferació depèn de la presència de carbohidrats fermentables, per aquesta raó són molt útils a la indústria alimentària. Per això, l’hàbitat més comú d’aquests bacteris són diferents tipus d’aliments processats (licors de sucre i menjars fermentats, com olives, vi, formatge o productes làctics varis), ja sigui com a contaminant o  cultiu iniciador.

El rang de temperatures òptimes pel seu creixement oscil·la entre els 18 i el 25ºC, tot i que hi ha alguna excepció com L.carnosum (la seva temperatura òptima de creixement és de 2ºC). Són bacteris que tenen una gran tolerància als medis àcids, que viuen a pHs entre 4,8 i 9,6.

Degut a la poca capacitat per sintetitzar determinats nutrients cal que el medi on creixi sigui molt ric.

(Referència 5)

Altres característiques:

•               En general, no són considerats patògens de plantes i animals. Malgrat això, Leuconostoc citreum i Leuconostoc pseudomesenteroides han estat aïllats de fonts humanes; des de llavors són considerats patògens oportunistes de molt baixa freqüència i afecten només a pacients immunodepressius. La infecció s’associa a l’ús de dispositius intravasculars o també a través de la pell o el tracte gastrointestinal. Se l’associa a la meningitis, osteomelitis, infeccions del torrent sanguini o de les vies urinàries. (Referència 6).

•               Es caracteritza per ser resistent a la vancomicina (antibiòtic), a diferencia d’altres grampositius (Referències 3 i 4).

•               En planes, destacar que hi ha espècies que formen dextrà en la canya de sucre i la remolatxa sucrera, i això provoca el seu deteriorament (Referència 3).

•               En l’àmbit mèdic s'utilitzen per la producció de dextrà, que s'utilitza en nombroses aplicacions mèdiques tals com criopreservació, estabilització de proteïnes o formació de complexes ferrosos per el tractament d'anèmies.

•               A més, Leuconstoc carnosum produeix bacteriocines, i aquests s'utilitzen per inhibir Listeria monosytogenes en productes lactis i carnis. (Referència 5)

•               La seva principal aplicació és la producció d’aliments fermentats (com ara el "choucroute", un preparat amb base de col fermentada); per tant, són molt importants en la industria alimentària. (Referència 5)

Bibliografia:

1. Cogan, T., Jordan, K. (1993). Metabolism of Leuconostoc bacteria. Recuperat des de http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0022030294772131 
2. Department of Microbiology, Netherlands Institute for Dairy Research (NIZO), Ede, The Netherlands. (1991). Citrat Fermentation by Lactococcus and Leuconostoc spp. Applied and Environmental Microbiology, 57 (12), 1. Recuperat des de http://aem.asm.org/content/57/12/3535.short
3. Hardy Diagnostics (1998). Leuconostoc. Recuperat des dehttps://catalog.hardydiagnostics.com/cp_prod/Content/hugo/Leuconostoc.htm
4. Kulwichit, W., Nilgate, S., Chatsuwan, T., Krajiw, S., Unhausta, C., Chongthaleong, A. (2007). Accuracies of Leuconostoc phenotypic identification: a comparison of API systems and conventional phenotypic assays. BMC Infectious Diseases. Recuperat des de http://www.biomedcentral.com/1471-2334/7/69
5. MicrobeWiki (2010). Leuconostoc. Recuperat des de https://microbewiki.kenyon.edu/index.php/Leuconostoc
6. Prescilla, A. (2012). Leuconostoc. Recuperat des dehttp://www.buenastareas.com/ensayos/Leuconostoc/4901921.html